A FONS. Assegurances per cans: La nova disposició no absenta de confusió. Carlos Lluch soci de PIMEM i corredor de assegurances: “Cada ca és una història però el consell és assegurar-lo sempre i durant tot l’any”
Ja el 1889 el Codi Civil recollia que cada propietari s’ha de fer càrrec del seu animal. Era i, encara és una obligació legal on queda ratificada el 1905 on davant qualsevol accident l’amo està obligat a indemnitzar en funció de la gravetat i del que el jutge finalment dictamini. Ara la nova llei el que cerca és que tothom tingui una assegurança i que cobreixi qualsevol imprevist produït un per un ca, sigui petit a gros, de raça perillosa o no ho faci l’activitat que faci. A pesar de les bones intencions del legislador la realitat és que no tot està clar ni tothom sap el que ha de fer. La inteniritat del Govern central no ajuda aclarir la situació i tot queda pendent que la legislatura arranqui amb un govern ja definit. Mentre, coneguem un poc més del que podem i hem de fer per estar tranquils.
Mentre tenim una llei que diu que és una obligació després, per altra banda, tenim tota una sèrie de dificultats per enregistrar els animals i fer els corresponents cursos que marca la norma. Per tant, acabem en un carreró sense sortida. Però segons soci de PIMEM i corredor d’assegurances, Carlos Lluch, “una circular de la direcció general no té rang de llei i, per tant, l’obligació de pagar davant qualsevol contratemps hi és. Dit d’una altra manera, el jutge sempre protegirà la víctima”.
D’aquesta nova llei se’n fan moltes lectures i algunes d’elles errònies, no en mala fé sinó simplement fruit de la confusió. Un dels relats que més s’ha estès entre els propietaris és que l’assegurança de la casa cobrirà l’animal. Hi ha matisos a saber i a tenir molt en compta. “Al ca ha de tenir la seva pròpia assegurança al marge de la llar i aquesta assegurança cobreix en aquest animal” segons Lluch. L’explicació a aquesta cobertura és que no sempre les persones que formen part de la unitat familiar, i per tant viuen en aquesta llar, es fan càrrec, encara que sigui de manera temporal, de l’animal. “Podem imaginar un oncle, un padrí, un amic o un fill ja gran que no viu amb nosaltres que durant un temps molt concret i limitat es faci càrrec d’aquell animal. Si en aquell moment passa res la cobertura és per aquell ca, ja que una de les persones en concret que abans he citat a com exemple igual no viu amb nosaltres i, per tant, no forma part de la unitat familiar. El cert, però és que de la nit al dia el tema ha passat a ser complex i, per tant, un dels consells que recollim de Carlos Lluch és que es posin en mans d’un professional i cas per cas. En funció de l’assegurança de la llar i en funció de la vida d’aquell ca. Els professionals són els faran el millor diagnòstic.
Un altre aspecte de la llei que crea confusió és el que fa referència a les assegurances que tenen una activitat molt concreta. Xerrem dels cans de caça, que tenen l’obligació d’estar assegurats seixanta dies l’any o els cans que guarden. “Hem de tenir en compte que, en el cas dels cans de caça, tenen una vida al marge dels dos mesos d’activitat. Poden ser animal de companyia i, per tant, tenir una vida social plena. En aquest cas es tracta d’evitar riscos i assegurar-los tot l’any. En definitiva hem de tenir en compte l’activitat que fa cada ca”.
En tot cas la nova llei de benestar animal, que té com a finalitat evitar el maltractament i l’abandó d’animals a Espanya, entrarà en vigor el 29 de setembre encara que no totes les mesures discutides i aprovades s’aplicaran immediatament. Finalment, el reglament redactat no inclou ni el curs ni l’assegurança obligatòria per a cans com a requisits immediats. Fonts del Ministeri de Drets Socials han afirmat que fins i tot queda concretar alguns matisos per a aprovar aquestes mesures, i que el “desfasament” temporal serà superat una vegada que es formi Govern i es traspassin les funcions. L’Organització Col·legial Veterinària.
