Article a UH de Jordi Mora: “Canvis necessaris i eliminació de privilegis”.
Canvis necessaris i eliminació de privilegis.
La crisis que ha colpejat la UE, Espanya i molt especialment les Illes Balears, segurament marcarà una nova manera d’entre l’economia i l’empresa. La caiguda ha afectat sobre tot a pimes mentre que les grans empreses, monopolis i oligopolis han pogut aguantar millor el cop pel seu patrimoni, la regulació favorable, l’enginyeria financera o les rentes excessives acumulades amb el temps. Però el que ens afrontem és a una situació marcada per tres variables que fa temps que arrosseguem però que la pandèmia deixa encara més el descobert i ens obliga a reaccionar; un deute mai vist, una productivitat molt baixa, i un clima social i polític inèdit amb els 40 anys de duim de democràcia.
Una de les coses que a PIMEM ens ha quedat clar és que les mesures aplicades fins ara per superar la crisi que patim són del tot insuficients a nivell estatal. No tot se pot basar únicament en les fórmules que afecten al treball sinó que hem de mirar als factors que incideixen la cadena productiva i sobre tot pensant a llarg termini. Xerram d’innovació, digitalització, robòtica o impressions 3D o energies renovables facetes que incidiran de manera decisiva en la competitivitat de les pimes espanyoles, tan si està lligada al turisme com si no.
Però tornant al debat sobre la productivitat; què se pot fer des de l’Estat per millorar la vida de les pimes? Les pimes i els autònoms representen el 99% de les empreses, el 70% dels llocs de feina i dels 60% del valor afegit del nostre Estat. La Comissió Europea recomana pensar primer a petita escala però Espanya tot sembla pensat per les grans empreses i d’aquí la necessitat de crear uns marcs adequats de regulació que contemplin les necessitats de les pimes i els autònoms. Tres exemples poden il·lustrar perfectament com patim una legislació clarament desfavorable i que afecta a la nostra productivitat per acabar beneficiant als de sempre.
Sistema fiscal empresarial. L’impost aplicat a les pimes espanyoles, el Impost de Societats és notablement superior al que paguen les grans empreses. Les grans corporacions es beneficien de l’enginyeria comptable en la base imposable respecte al resultat comptable. A aquestes reduccions les pimes no hi tenen accés de forma real. Aquest greuge comparatiu fa anys que se dóna i ha estat reconegut pel mateix Ministeri d’Hisienda i només fa molt poc ha implantat lleugeres modificacions.
Els terminis de pagament als proveïdors. Segons les dades de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat, de la qual PIMEM en forma part, les empreses que cotitzen en borsa van pagar al 2017 als seus proveïdors a 187 dies (la llei marca un màxim de 60 dies entre privats) finançant-se sistemàticament a costa d’aquests darrers, sempre pimes. Els terminis de pagament a Espanya són els més llargs de tota la UE i això provoca un patiment financer, més costos afegits i innecessaris de financiació pròpia i problemes de liquiditat a moltes pimes que veuen reduïda la seva competitivitat i, en alguns casos, la seva viabilitat. Qui són els principals beneficiats? Les Administracions Públiques i les grans empreses i especialment aquelles que gaudeixen d’un domini en el mercat.
La factura energètica. Les nostres pimes estan pagant de mitja uns 300€/MWh pel seu consum elèctric mentre que a França, Holanda o Portugal 150-200€/MWh. No obstant les grans empreses paguen preus inferiors a la mitja que paguen les grans empreses europees pel seu gran poder de negociació. I és que aquesta darrera variable afecta de ple a un dels temes que més poc ha interessat a l’Estat tocar; l’anomenat formació dels preus dels productes. Resumint és que simplement s’ha mirat cap a una altra part a l’hora de tocar determinats mercats oligopolístics tant de bens com de serveis, fent que les reformes hagin sigut poc o molt poc ambicioses. Xerram del mercat elèctric, gas, telecomunicacions, transport aeri i marítim… Tocar tot això suposa alterar l’ordre establert i per tant toca la butxaca d’algú interessat en que tot segueixi igual a pesar que sigui a costa d’enfonsar la competitivitat dels petits i de l’economia.
Però lluny de quedar-nos amb el braços creuats des de PIMEM, juntament amb Plataforma Pymes, tenim molt clar que seguirem treballant per uns canvis que realment ens condueixin cap un capitalisme inclusiu, basat en la igualtat real d’oportunitats, pensant amb la gent i el medi ambient i que donin a les nostres petites i mitjanes empreses així com als autònoms, el paper que se mereixen dins Espanya. Aquesta nova economia que ve segur que sorgirà més que per convicció per necessitat tot i que fa temps que molts ja estam convençuts del camí a seguir.
