El model econòmic actual de Catalunya (i Balear en paraules dels mateixos economistes) és insostenible i aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mig termini

Comunicats 15 de juliol de 2026 · 5 min de lectura

Aquest estudi, en el qual ha intervingut l'economista menorquí Guillem López-Casasnovas, és extrapolable en gran mesura a la realitat balear

Sector: Serveis professionals # Producte local i diversificació

El model econòmic vigent a Catalunya, basat en uns sectors amb sous tan baixos que els fan econòmica i socialment deficitaris, és insostenible. Si no s’adopten mesures estructurals, el país s’enfronta a un retrocés econòmic i a una ruptura de la cohesió social. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe Fènix, un document coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, i assessorat per Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura.L’informe posa de manifest una paradoxa preocupant: tot i que Catalunya ha registrat un creixement del PIB superior al del seu entorn, aquest creixement no s’ha traduït en una millora significativa del PIB per càpita, és a dir, en el benestar material de la població. Si aquest PIB per càpita estava, l’any 2000, sis punts per sobre la mitjana europea, ara hi està sis punts per sota: una davallada relativa de 12 punts percentuals.

Segons l’Informe Fènix, des de l’any 2000, Catalunya ha experimentat una expansió demogràfica excepcional, impulsada per la creació de llocs de treball amb sous molt baixos ocupats gairebé exclusivament per la immigració, cosa que ha neutralitzat l’efecte de l’envelliment però que també ha tingut un efecte negatiu sobre la productivitat. De fet, la productivitat catalana, ja inferior a la mitjana europea a inicis d’aquest segle, ha empitjorat amb el temps, ampliant la bretxa amb altres economies comparables del nostre entorn. Aquest comportament no és exclusiu de Catalunya, sinó que es repeteix en d’altres territoris amb forts fluxos migratoris i on l’economia s’ha especialitzat en sectors poc productius, com poden ser les Illes Balears, el País Valencià o les Canàries.

Un dels elements clau identificats és la creixent especialització de l’economia catalana en sectors de baixa productivitat. Si bé la creació d’ocupació ha estat molt intensa globalment, ho ha estat sobretot en sectors amb baixos salaris i baixa productivitat.

Els “sectors altament subvencionats”

En aquest context, l’informe introdueix el concepte de “sectors altament subvencionats”, definits com aquells on els salaris, de mitjana, són tan baixos que no generen prou ingressos fiscals per sostenir els serveis públics més elementals de què gaudeixen els seus treballadors. Això implica una transferència implícita de recursos des del conjunt de l’economia per cobrir aquest dèficit, especialment perniciosa quan el beneficiari últim de la producció és una persona que no viu a Catalunya. Entre els sectors amb aquestes característiques destaquen especialment el turisme de sol i platja i la indústria càrnia.

A tall il·lustratiu, l’estudi estima que cada pernoctació en un hotel de 3 estrelles de la costa catalana rep una subvenció encoberta de 6 euros. Aquesta situació, combinada amb la disponibilitat gairebé il·limitada de mà d’obra barata, estimula empreses i sectors que només són econòmicament viables si paguen uns salaris baixos. Els autors de l’informe consideren que és urgent deixar de créixer, com ha succeït els darrers vint-i-cinc anys, en sectors que únicament són viables amb salaris baixos que només poden ser ocupats per persones immigrants.

Els autors alerten que la continuïtat d’aquest model no només planteja reptes tècnics —com l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de recursos naturals o la sostenibilitat dels serveis públics— sinó que genera un empobriment general i pot derivar en una fractura social creixent. L’estudi conclou que Catalunya es troba davant d’una cruïlla: o bé s’adopten reformes estructurals per corregir les dinàmiques actuals, o bé s’assumeix el risc d’un deteriorament progressiu del model econòmic.

Mesures i recomanacions que cal adoptar

Entre les principals recomanacions, l’informe proposa:

Augmentar la transparència mitjançant la publicació de la balança fiscal i el valor afegit aportat per cada sector productiu.
Eliminar avantatges fiscals que afavoreixen activitats de baixa productivitat.
Incrementar el salari mínim per frenar l’expansió de llocs de treball poc qualificats.
Implementar polítiques d’immigració selectiva basades en la qualificació i la demanda.
Reduir la capacitat turística.
Reformar les polítiques d’ocupació per equiparar-les als estàndards europeus més avançats.
Revisar el sistema fiscal per evitar recórrer constantment a la penalització de les rendes del treball i l’estalvi.
Fer obligatori el coneixement del català com a requeriment per ocupar llocs de treball d’atenció al públic i serveis de cura personal.

Origen i objectius de l’Informe Fènix

L’Informe Fènix té el seu origen en el neguit d’alguns economistes i empresaris del país, que fa temps que detecten i denuncien les anomalies del model econòmic català. És una anàlisi independent que només vincula les persones que l’han elaborat i signat.

Els propers dies i setmanes, l’informe serà presentat a les institucions públiques de Catalunya, així com als agents econòmics i socials, amb l’objectiu de generar un debat de país que permeti corregir els dèficits del model i orientar-lo cap a un model sostenible que garanteixi el progrés i el benestar de la societat catalana.