Entrevista a Malena Llull. Gerent de Mallorca Rural
- Malena Llull ha aterrat fa poc a Mallorca Rural, entitat a la qual hi pertany PIMEM. Com ha estat aquesta arribada i per on ha començat a “posar fil a l’agulla”?
He arribat a aquesta organització amb molta il·lusió i ganes d’aportar els meus coneixements i experiència amb el projecte que du a terme Mallorca Rural. Naturalment les primeres setmanes han estat de presa de contacte amb les persones relacionades amb la gestió de manera més directa i amb els temes que de forma més urgent necessiten una resposta. Un d’ells ha estat la continuació com a Projecte Propi del Grup de la feina iniciada per Cooperatives agroalimentàries del Projecte de revalorització de la llana de Mallorca. Un projecte que té com a objectiu final donar una resposta sostenible i duradora al problema de la sortida de la llana fent un estudi sobre la seva viabilitat com material industrial.
2- El debat de la pagesia té múltiples enfocaments però en el cas de Mallorca Rural hi ha línies de feina molt concretes i ben definides. Una d’elles són les ajudes a les empreses. Quina valoració en fa i quin pes té aquesta tasca dins l’associació? Ens pot donar xifres de les ajudes gestionades durant el 2020 i respecte aquest 2021 que està apunt d’acabar?
L’impuls i el recolzament a les pimes és un dels objectius de l’Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu (EDLP 2014-2020) i per tant des de Mallorca Rural un dels nostres objectius primordials. Et donaré xifres i dades: en aquests darrers dos anys, l’associació ha convocat dues línies d’ajudes en l’àmbit del desenvolupament rural, una adreçada a les administracions locals i l’altra adreçada a treballadors autònoms, petites empreses, cooperatives del camp, associacions sense ànim de lucre i altres entitats similars. La convocatòria d’ajudes a les empreses, que va sortir a finals de 2020, va dotar-se d’un pressupost inicial de 600.000 €, que més endavant es va ampliar fins a 835.288 €. En aquesta convocatòria es varen presentar 71 sol·licituds, de les quals finalment han quedat 55 projectes subvencionables. Els imports dels projectes van des de 8.000 fins a 50.000 € amb un percentatge màxim de subvenció del 80% o del 50% del pressupost, en funció de si el projecte és no productiu o productiu. En aquest sentit, dels 55 projectes subvencionables existents a la convocatòria, 41 són productius i 14 no productius. En quan als tipus de projectes que s’han presentat n’hi ha 22 dins la mesura de suport al sector primari i agroindustrial (venda directa de productes agrícoles, multi funcionalitat de les explotacions i promoció de varietats locals), 5 dins el suport a la conservació del patrimoni natural i cultural, 10 de la mesura per a la conservació i gestió sostenible de recursos i finalment 18 al suport transversal a l’impuls de diferents sectors (projectes formatius i de sensibilització)
3- Una segona qüestió que me crida l’atenció és el seguiment que se fan dels projectes que puguin generar ocupació. Te tots és sabut de la importància de seguir generant treball al camp. En quin moment mos trobam de projectes novells i que tenguin capacitat de generar llocs de feina? Se poden quantifica l’ocupació generada?
Dels projectes presentats podem fer una aproximació en base a la informació aportada pels sol·licitants. Ens podem aventurar a dir que estaria en torn a 20 llocs de treball directes, que molts d’ells serien de caràcter estacional, més la repercussió indirecta sobre el sector productor i industrial mallorquí. També dir que hi ha 7 projectes que contemplen la realització d’accions de formació ocupacional, de les quals es pot pensar que també incidiran en la creació d’ocupació.
4-Mallorca Rural on centra els seus objectius a curt i a mig termini? És obtimista en un món on serveis guanyen terreny i les importacions no s’aturen de créixer?
En relació als objectius, Mallorca Rural té com a missió principal l’aplicació de l’EDLP per a la zona rural de Mallorca i volem ser un referent com a “motor” d’iniciatives que enforteixin el teixit soci-econòmic de les zones rurals de Mallorca de manera sostenible. Com a objectiu a curt termini, col·laborar al màxim amb el FOGAIBA per agilitzar les fases pendents de la convocatòria perquè les ajudes es resolguin el més aviat possible, estudiar la possibilitat de treure noves línies de cara a l’any 2022. I més a mig termini iniciar les bases per redactar la propera EDLP 2023-2027. A la vegada potenciar la relació amb els socis del Grup i disposar d’un pla de comunicació que ens ajudi a dinamitzar les zones rurals i treballar amb la metodologia “LEADER”. A nivell intern dotar la estructura dels recursos i processos adequats que ens permeti optimitzar i millorar el servei que donam. Rigor, transparència, servei i eficàcia. A la segona part de la pregunta de si som optimista, certament he de dir que sí. Som optimista perquè si una cosa està clara a la vista del que ens envolta és que vivim en un món de canvis. El que avui és una creença, demà deixa de ser-ho. El món rural també és un servei, el que fa és proveir d’aliments, béns i serveis que neixen de la societat rural mallorquina. Si som sensibles podem constatar un moviment o conscienciació important dins la societat on s’associa lo proper amb “bo i sostenible”. Parlem de la necessitat d’una sostenibilitat mediambiental, econòmica i social. I aquest moviment és la reacció davant un sistema econòmic artificial i tòxic que està destruït el nostre planeta. La sostenibilitat entesa com a un sistema socioeconòmic que permet a la gent viure bé sense fer mal al planeta. I Mallorca Rural creu en un sistema de desenvolupament del teixit rural sostenible des d’aquesta perspectiva.
5-El debat sobre la sostenibilitat pot i ha de jugar a favor de Mallorca Rural. Quines “palanques” creu que s’han d’activar perquè la societat mallorquina prengui cada dia més consciència de donar suport a la producció agroalimentària local? La palanca de la comunicació, la palanca de la diversificació, la innovació…
Jo pens que la societat mallorquina està conscienciada amb la qualitat del producte local. Com apuntava més amunt existeix un moviment que associa lo local amb “bo i sostenible”. Com a palanques necessàries, diria que incentivar les actuacions que donin valor afegit i continuar amb les campanyes de promoció de producte local que destaquin les avantatges per a la societat i el manteniment de l’entorn on viu i el seu sistema de vida Produir amb qualitat, de forma sostenible, apostant per una producció el més respectuosa possible amb el medi ambient. La innovació des de la producció, passant per la industria i la comercialització
