Entrevista d’APAEMA a Antoni Noguera, de Can Ferrerico: “En dos anys he hagut de deixar un centenar de quarterades per vendes o per la instal·lació de plaques solars”
N’Antoni Noguera és l’exemple d’un projecte ecològic madur. Fill del seu temps, va tornar a foravila per dedicar-s’hi com havia fet el seu padrí. Des del principi va apostar per la producció ecològica i la vida el va dur a centrar-se en la cria de porcs. D’unes matances, va acabar fundant una de les empreses de sobrassada amb més anomenada, per la qualitat, de tot Mallorca. Ara, cerca ampliar, però les pressions a les quals està sotmès el sòl rústic són un limitant. La darrera? El treuen d’una finca perquè hi volen instal·lar plaques solar.
Vens de família pagesa?
Sí i no. Sempre hem viscut a Porreres i el meu padrí va viure de foravila. Però mon pare ja no. A mi m’agradava molt, tot i que vaig menar camions fins al 2001. Va haver-hi un punt que estava cansat, entre cometes, de ser comandat i que no em reconeguessin la feina feta. I vaig dir… és el moment de posar-me pel meu compte. Ara, a dies me’n penedesc i a dies no.
Vas començar directament amb els porcs?
No. Primer vaig tenir un guarda d’ovelles i feia cereal. Les ovelles les vaig posar perquè les terres eren molt primes i els anys molt magres. Amb una guarda aprofites el poc que tens. De tot d’una vaig començar a cercar finques, i així com les agafava les donava d’alta amb ecològic.
Per motius econòmics?
En un principi, sí. Et som ben franc. Tenir-ho amb eco, a la PAC, es notava. Però després ja no. A més, quan començàvem rebíem sabatades de per tot, els eco. Ens veien com a hippies. Era la mentalitat que teníem aquí. Llavors, quan feia dos o tres anys que estava amb eco vaig poder anar a BIOFACH i vaig obrir els ulls. Pel nord d’Europa fa molts d’anys que ho tenen clar, aquí encara no.
Com has evolucionat aquests anys?
Vaig fer-me soci de la cooperativa Ecoilla i va ser un canvi. Compràrem un lloc al Mercat de Santa Catalina, amb carnisseria, i la cooperativa necessitaven qualcú que fes porc per carn. Jo havia començat, i vaig decidir fer només porc. Però Can Ferrerico, l’empresa que tenim ara, va començar amb una festa.
Amem, conta’m això!
Sí, sí. A unes matances, amb amics ciutadans del meu germà. Em van dir: “Tu que engreixes porcs, no te’n sobra cap per fer unes matances? Perquè tenc uns amics em demanen fer-ne unes així com ho fèiem nosaltres antigament”. I les vàrem fer i les sobrassades van quedar a curar al sostre de ca nostra. En estar a punt i venir a cercar-les, la gent flipava! (riu). Un d’ells em diu: “Aquest producte al mercat no hi és”. Dic: “No, no!”. I em respon: “I per què no ho muntam nosaltres?”
I ja va estar! (reim)
Jo vaig dir que m’anava bé, però que aquí hi havia molts de doblers a posar i jo no en tenia cap. El germà i l’amic van dir que ells els posarien, i així va ser. Només vaig posar una condició, que era aquell el producte que havíem de fer. No volia que féssim la competència a cap empresa de les que ja feien sobrassada a gran escala. Havia de ser un producte exclusivament ecològic i no qualsevol altra cosa. I així va començar Can Ferrerico, matant vint porcs cada any i amb cotxe particular anar a repartir la sobrassada. Onze anys després, ara en matam quasi 400.
Bé, deus estar content.
Molt. Sé el que m’ha costat. Sé el que duc damunt l’esquena. Però estic content. Hi ha clients que la compren pel segell, primer, però sobretot per lo bona que és.
O sigui que ara viviu ja principalment de la transformació...
Sí, exclusivament. Tenc el cicle tancat. Faig el cereal, la farina, tenc les mares i els porcells que neixen. Matam entre 25 i 30 porcs cada mes de roda. I Ecoilla en té un cada setmana per la carnisseria. A més de la sobrassada feim la resta de derivats: botifarrons, camallot i paté, que no ho podem elaborar nosaltres per qüestió d’espai, però és tot dels nostres animals. Ho sigui, que ja n’hi ha! Però jo començ a tenir una edat i pesa. El futur és fer una fàbrica nova.
Has estat d’amitger a les finques?
Sempre. En propietat no tenc res. Tenir terres si no et venen de família, és complicat. I ara un mallorquí, menys hi pot envestir. S’ha acabat. A Mallorca estam cuits. Si volem comprar qualque cosa o créixer hem de partir cap a la península. Fins ara, més o menys trobaves terrenys, però entre els estrangers que ho compren tot i els senyors que han vist que aquests de les plaques solars donen molt de doblers de lloguer… Aquí no hi ha res a fer.
En part, t’hem entrevistat aquest mes perquè ens vas contar que et treuen d’una finca per instal·lar una estació fotovoltaica.
Dia primer de gener comencen les obres per muntar plaques solars. És una finca a Santanyí i per ventura fa 10 o 11 anys que la duc. No hi havia hagut mai un contracte, perquè sempre havia estat de paraula amb el senyor vell. Mai no tenguérem cap problema. El senyor es va morir, aviat farà un any, i les filles estaven i estan (perquè tenen una cadena d’hotels) a Panamà. Quan va morir son pare em volien conèixer. Em van dir que sabien que duia les finques, però que sabés que hi havia això en marxa.
Coneixes a més gent que hagui tengut el mateix problema?
Molts. Aquesta finca està prop d’un de sementer que ja té plaques solars. A la finca on estic es farà tot d’una peça, són 50 quarterades. Llavors el veïnat també se’n va témer i van posar-se en contacte amb la mateixa empresa per posar-ne. Ja seran 70 quarterades més. En total unes 120 quarterades juntes. Just a Santanyí en fan un parell més. I aquí, a Porreres, conec un parell de camioners que traginen grava i tenen una feinada d’això. Com que no els deixen posar formigó per les plaques, posen grava. A jo no serà la darrera finca que em treguin per aquest motiu.
I podràs fer res?
I que has de fer? Podria punyir, cercar un advocat i per ventura m’indemnitzarien amb qualque cosa. Però en el moment que mous trull i després cerquis una altra finca pensaran que si un dia t’han de treure tendran problemes. No som d’aquests. Mira, me’n vaig i per avall. Ara he d’anar a veure’ls per passar comptes del lloguer de l’any que ha acabat i entregaré el comandament de la porta i “adiós muy buenas”. I una finca manco i cinquanta drets de PAC que em volen. L’any passat me’n volaren devers trenta de finques que es varen vendre, i ara enguany per mor de plaques solars. “Suma i sigue”.
Quina opinió creus que té el sector agrari sobre les plaques a foravila?
N’hi ha que diuen que està ben fet i d’altres que no. Molts troben que primer s’hauria de fer allà on no molesti als pagesos, i si no basta que almanco no es llevi cap cultiu. Clar, aquí els doblers comanden. En conec un, que d’una pleta ara rep seixanta mil euros a l’any de les plaques. Si aquí no intervé l’administració, no hi ha res a fer. Els pagesos no podem donar tant i manco de finques magres. Hem de ser realistes. Si tu fossis l’amo que hauries fet?
Té mala ferida això…
Els senyors tenen un problema avui en dia. Comença a haver-hi canvi generacional i els fills o néts han vist que els seus pares o els seus padrins sense fer feina treien molts de doblers de la finca. Però així com està la vida avui en dia, el pagès que agafa una finca no pot mantenir el senyor. Perquè si no, jo només duria una finca, no vint, trenta o cinquanta, com en duc. I n’hi ha molt d’aquests que ara somien rotllos. I si et posen aquest pastel damunt la mà, l’agafes.
Trobes que falta regulació?
Trob que s’hauria de fer sense menjar terra, primer, i si fa falta ja envestirem altres llocs. Però no. Ara ho fan allà on sigui. Clar, aquest terreny ja no necessita preparar. És pla i no fa nosa res. Sap que serà de bo de fer muntar-lo. Supòs que és més còmode i barat que anar als polígons o als terrats d’edificis grans.
Vols afegir res del tema?
Que ens podem començar a mentalitzar…
Cap on va Can Ferrerico? Tens relleu generacional?
Sí, tenc relleu. Un fill fa feina a la fàbrica i l’altre voldria fer el que jo faig a foravila, però de moment, per desgràcia no basta per tots dos i ell mena un camió. Arribarà un moment que li diré “Au!” i passarà davant i jo a fer una passa enrere. Voldria donar-los una fàbrica nova muntada. Així ja em puc morir tranquil.
Anau endarrer de fer una fàbrica nova, idò?
Si, ens ha quedat petit on estam. Començàrem a una portassa d’una casa de poble, a ca ma mare i tot i les reformes i adaptacions a la normativa ens ha quedat petit i tenim llogat altres llocs per guardar el producte. L’any passat vam presentar un projecte europeu per fer aquesta fàbrica que ja ho tendria tot, obrador, assecador, però també una tenda i un restaurant per la degustació. Els papers no ens anaren bé, però si enguany es tornen a convocar ho farà una persona experta. Realment això de la fàbrica nova és una necessitat, però sense una ajuda d’aquest tipus no sé si ho podrem fer.
Sé que tens un producte nou que és una meravella, però perquè s’entengui d’on surt, ens pots fer cinc cèntims del maneig que fas dels porcs?
Duc cent quaranta quarterades dedicades només a què els porcs estiguin a lloure, i tres-centes més per fer cereal i una mica de llegum. A part del que arrepleguen ells (herba que surt, pastura, ullastre, mata, quatre garroves, etc.), si un any és xerec, duc farina feta de cooperatives de Catalunya que són cent per cent ecològiques. Però hi ha molta diferència de preu si hem de comprar a fora. Ara, si vaig perdent finques no sé si hauré de reduir porcs, o augmentar preus si vull mantenir l’activitat.
Tu exportes, també. Això deu ajudar un poquet a l’economia…
Sí, gairebé, venem més a fora que aquí. Tenim dues tendes a dins Palma, abastim a comerços i mercats i feim fires. Però exportam sobretot a Catalunya, Madrid i tot el Llevant. Més enfora, tenim un client a Alemanya, i no sé si en tenim més perquè a vegades tenim comandes que ens sorprenen.
Val, ara sí, per acabar amb bon sabor de boca. Heu fet proves per fer cuixot salat i diuen les males llengües que és impressionant.
També va ser cosa del germà. Volia provar de fer un parell de cuixots d’aquests porcs nostres. A una fira vàrem conèixer un empresari de la península que tenia un assecador natural, li vàrem proposar i ho va veure claríssim. Evidentment, es va haver de donar d’alta d’ecològic i fer una zona a part. Allà, a més, no és com aquí que tenim la sort de tenir el CBPAE. Allà ho duu una empresa privada i les quotes són salades. Vam començar enviant deu “paletilles” i trenta cuixes. Quan ha estat hora de provar-ho, tot i que ell ja ens havia avisat, va ser bestial, però bestial, eh!? Ell ja ens ho deia: “No sabeu que teniu entre les mans!”. Així que ja hem començat a enviar-ne regularment. Però clar, és un procés llarg i fins al desembre de 2023 no ho podrem treure al mercat.
A tothom li demanam que li aporta APAEMA?
Ser soci ho vaig veure com una oportunitat, una ajuda real per a nosaltres. Sempre que hem necessitat res han mirat com poder fer-ho. Estic molt content perquè en poc temps hem crescut molt i han sortit coses bones. I és la base de tenir aquest reforç. Ara per ara, APAEMA és necessari per a nosaltres. Les coses així com són. És a dir, no hem d’aturar!
