Juana Verger de Productos Martin fa una radiografia del sector de la garrova
Espanya és un dels països amb més producció de garroves del món.
Les Illes Balears concentren el 33% de la superfície estatal. Així com el 36% de la producció i el 20% de la producció mundial i segons dades de SEMILLA. Les mateixes dades apunten a que som la segona comunitat que lidera el mercat a nivell estatal amb una producció entre 10.000 a 15000 tones de garroves. Extensió de garroves, entre 10.000 i 12.000 hectàrees.
En una conversa mantinguda amb el de partament de comunicació de PIMEM, Juana Verger de Productos Martín, assegura que el territori ecològic a les illes balears certificat és aproximadamente del 15% incrementant-se anualment segons Apaema. (associació de productors agricultura ecològica de Mallorca ) i Cbpae (Consell balear de la producció agrícola ecològica).
Verger assegura que a “Mallorca hi ha un grapat d’empreses que treballen la garrova. Productos Martin, que és la nostra empresa familiar és una d’elles, una de les més antigues de l’illa, fundada a la dècada dels quaranta per l’avi Joan Martín”.
Les dades aportades per la directora financera de Productos Martín assegura que el darrer estudi de la petjada de carboni, el garrover és una espècie d’interès mediambiental que contribueix a la mitigació del canvi climàtic. La informanció també
“Un arbre pot donar des de 20 kgs a fins 300 kgs cultiu de secà, depèn de la varietat del garrover que parlem i de la seva edat. Les noves plantacions de garrovers a les nostres illes són normalment de 8 x 8 i les antigues estan a 10 x 10 i planta desaminada (repartits). A una hectàrea, que són 10 000 metres, s’hi poden plantar de 100 a 150 arbres i antigament de 60 a 80 arbres” segons Verger.
De la garrova se’n aprofita la popa i la llavor. La popa de la garrova cotitza a la Baixa. En canvi la cotització de la llavor de la mateixa garrova es 100 vegades més alta.En general d’una collita de garroves el 85% seria el trossejat i de la resta en sortiria el garroví i la minva. El benefici de la garrova són molts, els més rellevants; sense gluten, vega, sense tina, ni cafeïna, local, alt en calci, ferro, font de magnesi, font de minerals i vitamines.
El trossejat, la popa de la garrova té: 50% sucres naturals, 30% de fibra no soluble,(ajuda al trànsit intestinal) i 20% de tanins. El nostre focus ha estat la revalorització de la popa en forma de productes locals, gurmets i ecològics de Mallorca.
Juana Verger, també gerent de la Johannis d’Es Garrover de Mallorca, que es dedica a la producció de farina de garrova, salsa, sinope i cremes dolces, assegura que “actualmente a la part de I+D on estudiam les varietats i les seves diferenciacions conjuntament amb la Conselleria d’Agricultura
Actualment hi ha dues finques experimentals amb col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura i s’espera que de cara el mes d’octubre n’hi hagi una tercea.
El preu.
Nou ‘boom’ del preu de la garrofa. Si bé en els últims anys s’havia experimentat un creixement exponencial del preu d’aquesta fruita seca, l’inici de la campanya d’enguany confirma valors històrics solo comparables amb els quals es van donar a principis dels anys vuitanta quan es van arribar a pagar 2.000 pessetes (12 euros) el garroví.
La campanya es va iniciar fa poc més de tres setmanes i la garrofa s’ha arribat a pagar a 1,50 euros el quilo. Aquest valor fluctuarà segons la rendibilitat del fruit, és a dir, segons el pes del garroví. Així ho confirma el gerent de Camp Mallorquí, Aldo Castelli, qui apunta que els preus ronden entre el 1,10 i el 1,15 euros, encara que segons la quantitat de llavors que tingui aquest pot arribar a l’euro i mig. «El mercat del garroví està trencat, en alguns casos hi ha hagut problemes de proveïment i en uns altres el rendiment no era bo, per la qual cosa s’ha disparat el preu», explica mentre recorda que també s’ha donat una major competitivitat entre els productors. En l’actualitat en les instal·lacions de la cooperativa de Camp Mallorquí arriben entre 60 i 70 tones de garrofa diàries.
