Actualidad

IMPULSA BALEARS posa en valor la proposta dels ‘productors de les Balears’ amb PIMEM-AEPIB

IMPULSA BALEARS ha participat en la presentació de l’informe ‘Productors de les Balears · Situació actual i potencial competitiu’, que ha realitzat expressament per encàrrec de l’Associació d’Empreses Productives de les Illes Balears (AEPIB). A través del contingut d’aquest informe és possible abordar l’estat actual dels segments productius en els quals hi operen una sèrie de productors que destaquen, sobretot, per la connexió intensa que mantenen amb les especificitats i atributs del territori. La proposta de valor, única i diferenciada, dels ‘productors de les Balears’ s’ubica en una àmplia gamma de segments manufacturers de llarga tradició a l’arxipèlag, els qual generen, actualment, un valor afegit brut de 337,26 milions d’euros anuals, a través d’una massa crítica formada per 864 empreses que ocupen a un total de 8.822 treballadors. Concretament, cal situar als ‘productors de les Balears’ en tres especialitzacions distintes, que són l’agroindústria –que, vinculada al primari i a les activitats de distribució dels productes elaborats, aglutina prop de tres quartes parts del valor afegit total (74,8%)–, l’hàbitat –al voltant d’activitats relacionades amb el tèxtil, la fabricació de materials i revestiments diversos, el mobiliari i la il·luminació (13,4%)– i la moda –associada al disseny de vestit i calçat (11,8%).

En la roda de premsa, que ha tengut lloc avui a 25 de febrer, el director tècnic de la Fundació, Antoni Riera, ha posat de manifest que «el potencial que atresoren aquests productors pot ser clau a l’hora d’apostar per la reespecialització industrial de les illes, per tal com descansa en bases de coneixement productiu sòlides i connectables amb altres esferes del nostre teixit productiu, els serveis inclosos, com els turístics, que també es troben en la tessitura de reformular la seva proposta de valor actual». Amb tot, els reptes d’aquests ‘productors’ se centren, avui, en fomentar la seva intensitat tecnològica, millorar l’eficiència dels seus processos, tant industrials com empresarials, i orientar la inversió cap a actius intangibles basats en el coneixement, ja sigui heretat o adquirit. Sens dubte, la vinculació que els ‘productors de les Balears’ mantenen amb el territori és la pedra de toc, sempre, puntualitza Riera, «que es trobi la fórmula per capitalitzar-la». Pel que fa a aquesta qüestió, «no es tracta d’apel·lar a valors a preservar, sinó de valors a projectar en els mercats internacionals, que són exigents i complexos, però que, al mateix temps, estan oberts a múltiples oportunitats per als actors que estan disposats a innovar, a ser més eficients i, sobretot, més sostenibles i responsables».

Per la seva part, Biel Huguet, president d’AEPIB ha assegurat que “no podem sortir d’aquesta crisi tal com hi hem entrat, és a dir amb una Mallorca enfocada al monocultiu turístic no pot ser. S’ha de potenciar la diversificació i la que té més potencial és la basada en el producte local ja que és qui té més diferenciació”. Gustavo de Vicente, Gerent de PIMEM, ha assegurat que “tenir viu el sector industrial tot i les seves dificultats i, moltes vegades amb un tracte injust respecte al sector serveis,  convida a l’esperança de recuperar teixit productiu, enfortir la nostra economia i rompre, encara que sigui molt a poc a poc, amb la dependència del monocultiu turístic. La petita indústria Balear són pilars i fonaments de futur així com il·lusió per seguir proposant noves maneres de generar riquesa i treball”.

Per altra part, Joan Font, director insular de Promoció Econòmica i Producte de Mallorca, ha explicat que “per al Consell és molt positiu que es facin «estudis per conèixer la situació real del sector productiu i saber d’on venim i cap on anar. Un informe com aquest no només ajudarà a l’AEPIB a prendre decisions, sinó que pot ser també una guia per a les institucions i les nostres polítiques”. Per això, ha dit “continuarem col·laborant amb els sectors econòmics perquè es desenvolupin projectes a favor de l’economia local”.

PUNTS RESUMITS I TRACTATS EN LA INTERVENCIÓ DEL DIRECTOR D’IMPULSA, ANTONI RIERA

1. Resultats de l’informe ‘Els productors de les Balears · Situació actual i potencial competitiu’. L’encàrrec per a IMPULSA BALEARS ha suposat abordar una anàlisi sectorial, com els que estam acostumats a realitzar, però amb un ingredient molt especial. I és que als ‘productors de les Balears’ els uneix un factor que, habitualment, no és tan visible i, molt manco, tan tangible com ho és a la seva carta de presentació: el territori. Les especificitats i atributs del territori, entesos, no només com a recursos naturals, matèries primeres… que dibuixen la nostra terra, sinó com a un conjunt de valors, de mètodes, de saviesa –del que en diuen savoir-faire–  heretada al llarg de molts d’anys de tradició a l’aguait de l’avantguarda.

 

2. No ens podíem negar a dur a terme aquest encàrrec. No podíem deixar perdre l’oportunitat d’explorar el potencial competitiu d’aquest tipus d’actors. Del coneixement productiu que atresoren en un context en què, precisament, els fonaments microeconòmics de la posició competitiva de les regions prenen una rellevància especial. Les tres especialitzacions en què operen els ‘productors de les Balears’ –l’agroindústria, la moda i l’hàbitat– s’adscriuen, majoritàriament, a segments de la indústria manufacturera de les illes. Un sector que, com bé saben, s’ha vist fortament afectat durant les darreres dècades per un procés de globalització creixent, així com per unes intenses mutacions econòmiques, socials i tecnològiques que han afectat seriosament la manera de concebre i abordar els processos d’aprovisionament, producció i comercialització.

 

3. La indústria de les illes, en general, està tocada. Però, paradoxalment, es troba davant d’una gran oportunitat per aixecar el vol, des de propostes de valor noves, úniques i diferenciades, capaces d’aprofitar l’ampli bagatge de coneixement productiu acumulat; i, molt important, de connectar-se amb altres esferes del nostre teixit productiu –els serveis inclosos, com els turístics–, que també es troben en la tessitura de reformular-se.

 

4. En aquest escenari, els ‘productors de les Balears’ poden jugar un rol clau. Si donam un cop d’ull a les principals xifres dels segments en què operen veiem que s’ubiquen en una àmplia gamma de segments manufacturers que generen, actualment, un valor afegit brut de 337,26 milions d’euros anuals (l’1,2% del total regional i el 17,1% de la indústria manufacturera), a través d’una massa crítica formada per 864 empreses que ocupen a un total de 8.822 treballadors. Concretament, tres quartes parts de la generació de valor afegit brut del sector descansa en l’agroindústria (74,8%) –vinculada al primari, l’elaboració d’aliments i begudes i la seva distribució comercial– i la resta emana de les especialitzacions en l’hàbitat (13,4%) – relacionada amb el tèxtil, la fabricació de materials i revestiments diversos, com són les rajoles, el mobiliari i la il·luminació– i la moda (11,8%) –associada al disseny de vestit i calçat.

 

5. Des del punt de vista empresarial, a aquests segments, m’agradaria destacar 6 aspectes:

• Una tendència a generar valor afegit des d’activitats d’intensitat tecnològica baixa (97,4%), intensives en mà d’obra (59,8%) o recursos naturals (39,6%) i amb un creixement potencial de la demanda baix (97,4%). Uns trets de partida que conviden a treballar sobre els fonaments productius i els factors que poden limitar l’orientació exterior d’aquesta massa crítica.

 

• Una certa capacitat de resiliència, que contrasta amb la vulnerabilitat de la indústria de les illes, atès que durant la darrera dècada el nombre d’empreses en actiu s’ha incrementat de manera moderada (0,6%) i els efectius laborals han crescut significativament (24,1%). De fet, les darreres dades disponibles pre-pandèmia, assenyalen que la taxa de natalitat dels nous negocis (7,2%) supera la taxa de mortalitat dels negocis existents (6,1%).

 

• Un grau d’atomització empresarial relativament controlat, atès que mantenen una proporció de petita-empresa (9,9%, 10-49 assalariats) i mitjana-empresa (1,1%, 50-200 assalariats) superior al teixit manufacturer (8,9% i 0,7%, respectivament) i no agrari de l’arxipèlag (3,8% i 0,5%, respectivament).

 

• Una estratègia empresarial que denota la preferència estructures financeres sanejades i amb capacitat de resposta tant a curt com a llarg termini. Els darrers estats comptables pre-pandèmia mostren un pes dels fons propis proper a dues terceres parts del passiu (61,2%) i, per tant, una dependència dels fons aliens inferior a la mitjana de la indústria manufacturera (56,4%) i, especialment, del teixit no agrari (48,1%).

 

• Una necessitat de fomentar la reinversió en la base productiva (capital humà, tecnologia, know-how..) que disposen per tal de produir des de nivells d’eficiència i d’innovació més elevat. L’impuls de la productivitat també és la seva assignatura pendent. Amb una mitjana de 43.080 euros per treballador, se situa en un nivell molt similar al del conjunt de la indústria manufacturera (101%), però no arriba a assolir les tres quartes parts de la mitjana no agrària balear (74%). Aquesta situació incrementa la pressió dels costos laborals sobre els marges i que, per tant, caldria redreçar enfront de qualsevol estratègia de creixement a plantejar.

 

• Un ampli ventall de possibilitats per formar part de processos de clusterització de l’estructura productiva, en la manera que formen part de 10 dels 47 traded clústers que la Comissió Europea ha definit com entorns productius proclius a la competència exterior, la innovació i la remuneració de salaris més elevats. Així mateix, aquests clústers participen en 8 de les 10 indústries emergents amb presència a les illes, com són les indústries experiència, les indústries digitals o el packaging avançat.

 

6. Uns aspectes que posen de manifest reptes importants que poden ser, en tot cas, abordables. La cooperació entre els actors que s’identifiquen com a ‘productors de les Balears’ és clau per forjar una visió estratègica capaç de materialitzar-se en una proposta competitiva única i diferenciada per a les illes. L’AEPIB, de ben segur, pot ser una bona plataforma, si així s’ho proposa, per fer-ho. Treballar conjuntament per fomentar la intensitat tecnològica, millorar l’eficiència dels processos, tant industrials com empresarials, i orientar la inversió cap a actius intangibles basats en el coneixement, ja sigui heretat o adquirit, són algunes de les basses que aquesta cooperació ha de treballar.

 

7. Aquestes basses i la que, sens dubte, és la pedra de toc dels ‘productors de les Balears’: la vinculació que mantenen amb el territori. Tots ho hem de tenir clar, els productors, els operadors que formen part de la seva cadena de valor, les institucions públiques que creen les condicions d’entorn… aquesta vinculació és clau si trobam, entre tots, la fórmula per capitalitzar-la. No es tracta d’apel·lar a valors a preservar, sinó de valors a projectar en els mercats internacionals, que són exigents i complexos, però que, al mateix temps, estan oberts a múltiples oportunitats per als actors que estan disposats a innovar, a ser més eficients i, sobretot, més sostenibles i responsables.

 

8. Esperam contribuir amb aquest informe a facilitar a l’AEPIB la presa de decisions que afronta per aglutinar i guiar la proposta de valor dels ‘productors’ a favor de la competitivitat global de les Balears.