ACTUALIDAD INFORMATIVA DE PIMEM

Información actualizada de interés

l’Entrevista d’APAEMA. Bernat Montserrat: “L’essència de l’ofici és aprendre i qüestionar-se contínuament”

Un deu ser jove mentre es qüestioni les maneres de fer. En Bernat Monserrat és un jove agricultor ecològic de Felanitx que produeix raïm i carn de vedella. Com a bon jove, té l’empenta, les ganes i l’esperit crític al cor. Defuig del catastrofisme i predica amb l’exemple: demostrar que un foravila viu i digne pels qui el conren és possible. O encara millor: desitjable. Amb un ferm respecte per les arrels, no atura de posar en dubte i provar noves maneres de fer. Això l’ha duit a implementar el maneig holístic amb les seves vaques angus. En Bernat és un home xerrador, dels que pots escoltar amb gust dues hores i que sembli que només n’ha passat una. Una espurna d’il·lusió en un sector que sovint es reivindica castigat i cansat, però que cada dia té més joves que empenyen fort.


Vens de família pagesa?

Mon pare s’hi ha dedicat. De jove va tenir porcs, de manera industrial. Després, d’ençà que jo tenc record ha fet feina a un estanc de Felanitx. Els darrers anys, abans de jubilar-se va posar un parell de vaques.

I tu, quan t’hi vares posar?

Feia segon de carrera quan vaig començar a sembrar aquesta vinya i una altra més petitona. Estudiava geografia i quan feia dos anys que era a Palma… Mem, em va agradar estar-hi, eh, però ja començava a pensar: “I ara que hem de fer?” o “quines sortides laborals tenc?”. A mi m’estirava més la feina física, estar en moviment i sobretot m’estirava foravila. La vaig sembrar perquè mira, a mi m’agrada fer això i ho faré sempre, passi el que passi. Encara que faci una feina, la que sigui.

I per què vinya? T’agradava el món del vi? 

Vaig fer un parell de veremades amb na Bàrbara Mesquida [Vins Mesquida Mora] i, ostres!, és un cultiu on realment veus molt de moviment. El raïm té molta demanda. El vi m’agrada, però trob que fer un bon vi, o un vi per vendre és molt complicat. A més necessites una casta d’instal·lacions, que mai m’he plantejat fer. Tenia denou anys, quan vaig sembrar la primera hectàrea. I quan vaig acabar la carrera vagi dir: “mem, i ara que hem de fer, Bernat?” i em vaig fer jove agricultor.

La cosa es posava seria ja. Aquí va ser quan vares posar els animals?

Mon pare mantenia les vaques, un poc com de hobby. Bé, venia els vedells, clar. I em va dir: “si ho vols, tu, jès!”. I així va ser, ara ell està jubilat. Després, en fer-me jove agricultor, la meva parella, que també li agrada foravila i en so fer feina a una bodega, vàrem sembrar una hectàrea de vinya més, a una finqueta de la seva família. I ara duc dues hectàrees de vinya i la guardeta de vaques que les faig anar d’allà a aquí i d’aquí a allà. També m’han anat sortint terres per llogar. I mira, vaig fent així.

Tu t’has criat a foravila. Però una vinya, té el seu que. Com n’has après?

TTothom que va d’això li agrada xerrar-ne. De n’Eloi Cedó i na Cati Ribot, dos cracks del vi, n’he après molt, i n’estic molt agraït. Totes les vegades que hem xerrat o caminat dins la vinya n’he tret alguna cosa. Fins al punt que avui són dues bones amistats. És gent que valora molt el producte i dona importància a qualitat. També a la diversitat i la creativitat que pots fer dins una mateixa vinya. Jo tenia clar que volia posar una varietat local i fer la vinya en vas. A partir d’aquí. Vas aprenent sobre la marxa. Comparteixes opinions amb altra gent. Vas a veure i et venen a veure. A la segona vinya que vaig sembrar, el marc de plantació ja és més ample i les plantes les he fet més altes, per exemple. Ara, si en sembrés una de nova, per ventura ho faria diferent. Aprens qüestionant-te les coses així com vas fent feina. I bé, realment sí que vaig fer una feina d’investigar i estudiar pel meu compte la “teoria”; perquè que a mi estudiar m’ha agradat.

És un aprenentatge continu, no?

Per jo aquesta és la filosofia de l’ofici. Primer s’aprèn a esclats. Perquè hi ha coses que no te’ls diu ningú. Un dia, una passada de conxes a deshora t’aixeca el míldiu i perds una anyada de raïm. O les vaques t’entren en un moment que no toca a una pastura de proteïna i en trobes una d’inflada. Amb això aprens. Després hi ha coses que no fa tant de mal aprendre-les i d’altres que sí. I això passa, maldament hagis estudiat molt. Passa a la vida en general. Rapam tots: toca. Jo mir de qüestionar-me molt les coses. No donar res per absolut. Passar conxes o no? Idò depèn de moltes coses. No hi ha una única resposta bona.

Et vas certificar en ecològic des del principi? No vares tenir dubtes?

Mon pare ja ho va posar tot en eco. Quan varen posar el carnet de fitosanitaris obligatori per poder comprar productes, mon pare va fer el curset amb APAEMA. El va fer per tenir-lo, ja et dic, que ell ho feia per hobby. Idò en aquest curset va veure que ell no volia tirar segons que a ca seva, i sobretot va veure el risc per qui esquitxa. Jo també ho vaig veure així. A més, dins la carrera em vaig interessar molt per la biogeografia i la relació entre els ecosistemes. No vull tirar verins a la terra. També perquè un estima la terra dels seus padrins, i penses, l’he de contaminar?, i he de vendre productes que no sé si són bons? Fer-ho amb eco és anar a favor de l’ecosistema. Remam a favor. Ben igual que triar varietats locals.

Xerrem de les vaques.

Vaig agafar les de mon pare. I he mantingut la raça. Va triar angus. Fa el vedell gros, facilitats al part, animal rústic que no ha donat problemes. Ell en tenia poques i les inseminava. Clar, això et ferma molt. Has de tenir sempre una màniga a prop, perquè el menescal pugui anar mirant. Acabes que les pastures manco. Res, jo vaig agafar un bou i vaig començar a rotar-les més. No era maneig holístic. Però jo sempre vaig tenir dins el cap, que si tu segues i t’ho enduus a donar a una menjadora… idò treus però no torna. Tenia la idea que s’havien de moure els animals per femar el redol.

Feies maneig holístic sense saber-ho idò?

Vaig conèixer en Pere des Caparó. Ell encara feia les rotacions més intensament i donava tall. Que és una cosa que xerrant amb pagesos vells he vist que ja feien. Fer córrer un fil i així s’optimitza millor la pastura. A més, en Pere també intentava tenir enclova. Jo també començava a intentar pastures perennes per haver de sembrar manco vegades. També vaig llegir en Voisin. Un francès que podrirem dir que va treure la base del maneig holístic. Els números que fa ell són una locura. Té tota la raó: s’han de moure molt els animals, que no sobrepasturin, però això és un clima mediterrani i no és del tot igual.

Així com ets també degueres fer un bon estudi del tema…

La clau va ser que vaig poder fer el primer curs de maneig holístic que va organitzar APAEMA. I s’han obert les portes del cel amb això. A mi sobretot m’ha ajudat amb l’organització. Clar, jo tenc el trull de combinar dues feines, vaques i vinya, que són molt diferents i que en moments de l’any es trepitgen. I ara, que tenc criatures, l’organització és encara més fonamental.

Clar amb aquest maneig pots moure els animals a finques on poden estar més dies, quan tens més feina a la vinya o, si vols tenir uns dies de descans, no?

Si hagués de fer menjar i dur-los-hi estaria cultivant, segant i rampinant 20 hectàrees. Això són moltes hores de feina que em lleven temps d’esporgar, per exemple. L’altre tema organitzatiu que té en compte aquest maneig és l’econòmic. Fer una previsió del que necessitaré i el que podré tenir. Així veus un poc més quines feines has de prioritzar i vas més tranquil. El fet de posar-ho tot damunt la taula fa que et donis importància com a persona que fa feina. Fent la planificació anual has de prendre decisions. Vull fer feina set dies per setmana de sol a sol?, o vull tenir dos dies i unes setmanes a l’estiu per estar amb la família?

bans de tenir criatures tu eres de fer feina set dies a la setmana de sol a sol?

No. Però m’organitzava diferent. Per ventura m’agafava més dies “lliures” però després si tenia feina no amollava fins a acabar. O si tenia dues hores lliures, venia i mirava, observava. Ara idò si he de recollir cada dia els menuts, aprofit més dematí.

Trobes que la teva generació de joves pagesos això ja ho té més clar? De mirar de no fer una burrada d’hores de feina, dic.

Clar, xerres amb pagesos o amb gent de lleteria i buf! Mem, el punt és que es pot fer tot. Pots munyir vivint, i guanyar-te bé el sou. Què li passa a la gent? Que amb el preu que es paguen les coses necessites dur 200 quarterades i 200 ovelles. Les hores de feina darrera això? I de gasoil! O un altre exemple, aquelles que encara tiren tres quinzes. A part que pugui ser qüestionable per motius ètics, tu saps el que costa? Ser convencional és molt car! Jo crec que és important saber dimensionar bé el que duus. A vegades hem de veure que créixer és haver de gastar més també, per guanyar-hi poc.

És un bon canvi de perspectiva veure-ho així.

També és ver que tenim la vista mal avesada. Fins i tot els que de base som molt ecològics. Veus un tros d’olivardes i penses, està bé o és una merda això? Qüestionar-se les coses, una vegada més. El maneig holístic també m’ha donat una gran unitat de mesura. Els dies animals.

Què és això dels dies animals?

Per exemple, jo faig qualque rollo. Quan els don un rollo a la guarda els dura cinc dies. Si la tanca m’hauria aguantat quinze dies les vaques, aquesta tanca m’ha fet tres rollos. Però a la vista, veus la tanca i pareix molt poca cosa. Clar a final d’any fas números i veus que els animals hi han estat tants de dies, sense sembrar, ni passar conxes i sobretot sans i plens. La vista engana, els números no. Per ventura una tanca t’hauria donat els mateixos rollos, o un poquet manco, però ja no has deixat totes aquelles hores. Amb el temps vas afinant la vista. I això t’ajuda a adaptar-te més. En un any sec, com el que hem tengut, pots calcular el que tens i decidir si redueixes una mica la guarda per tenir més menjar pels altres. Jo enguany he llevat el bou, per exemple.

Quan d’animals dus ara?

La meva roda ideal són 13. Ara he reduït bastant. Ens hem de saber aturar. També perquè ho duc amb 35 quarterades, que està bé, no és molt, i moltes són de terreta prima. Clar, la clau de fer això viable és la venda directa.

Com fas la comercialització?

Vendre és feina, molta. Però val més fer-ho i treure un bon rendiment amb pocs animals que no fer-ne el triple d’animals i mal venuts. Fins fa poc només feia venda a particulars. Tenc un llistat de clients i quan hi ha un animal venal, els aviso, s’apunten i quan sacrificam, ja mir de tenir tots els lots venuts. Així saps que no es tudarà res. Els Ramaders Agrupats de Felanitx em fan la feina de tallar, que és molta i per normativa sanitària, si ells no hi fossin jo no sé com ho faria. La normativa ens talla molt les ales als ramaders. Ara també he començat a vendre al supermercat cooperatiu Torrenostra. Que no és venda directa, però el consumidor respecte el producte. Tenen un model molt interessant de consum i esper que els vagi bé molts d’anys. De moment, entre el raïm i les vaques no em puc queixar.

Quin és el teu client ideal?

N’Eloi Cedó, que és un gran amic i qui s’endú el meu raïm per fer vi, un dia em va dir: “jo vull fer un vi que pugui comprar ma mare”. Jo faig carn ecològica que compren els meus veïnats. 

Bon senyal.

És ver que l’ajuda de jove agricultor és una sempenta. També he fet inversions, com la sembradora directa i altres trulls. Però jo necessit sempre un racó. Perquè si fas hortalissa, per exemple, si et falla la tomàtiga després ve la patata. En canvi, jo, si perd un any, he de continuar fent la feina sense cap ingrés.

Per anar acabant. Com veus foravila, tu? Ets optimista?

Hi ha com a molt de prejudici que si fas de pagès malvius. I això afecta molt els qui s’hi han de posar. Veig gent que son pare ha fet de pagès tota la vida i que s’ho pensa molt a agafar el relleu. També perquè s’han d’adaptar molt; si no tens la sort que et deixen fer el que vulguis, qüestionar segons quines pràctiques no és fàcil. Així i tots els relleus que hi ha, i van bé, donen molta alegria. Jo pas pena que es perdin les bases i les estructures. Coses com els escorxadors. Després l’accés a la terra també em preocupa, per la quantitat de coses que s’hi fan que no són agricultura. Ara bé, voltes fulla i veus la quantitat de joves que viuen bé de foravila, contents amb el que fan i que tenim una vida de qualitat i digne en quant a horaris i sou. I clar, això és un exemple que no ha de ser una cosa tortuosa viure de foravila.

Trobes que el turisme pot ser un aliat de foravila o un competidor?

Ara pareixeré un home vell, però, quan vaig començar… [Reim] Cagondell, ara ja veig cases per tot, estic envoltat aquí. Fa uns anys tot això no hi era. Entrava a una tanca i no veia ni un xelet. Ara? Xalet, xalet, xalet! [Diu assenyalant tots els punts carinals]. L’altra cosa és l’aigua. Jo tenc uns remordiments per regar un poc d’alfals que faig. Només pas pena d’acabar l’aigua del pou, que no plogui. Després faig una volta i que veig? Piscines, i piscines i gespa i més gespa. I l’aigua l’agafam tots del mateix aqüífer. Som jo qui ha d’anar alerta?

Què t’aporta ser soci d’APAEMA?

Just pels cursos ja val la pena ser soci. Et pots continuar formant sempre, en qualsevol àmbit i sempre amb punts de vista nous. Després, entres i veus tot el ventall de coses que ofereix i sincerament, un deu. Pagues la quota en gust. Perquè tot el que en surt, és brutal. Projectes com Pasture +, que ve na Magdalena, t’agafa mostres de la terra i mira només d’ajudar i trobar com millorar. Això dona molta força. Que continuï així per molt.

Què et fa passar gust de la feina?

El moment d’entrar a una pastura nova i mirar els animals menjar. Observar les coses, intentar entendre per què i com així. Tenir curolles noves sempre. Qüestionar-me les coses.

Idò per molts d’anys més, Bernat.

Confiem.