Miquel Àngel Lobo, pagès de T’Estim infusions (Estel de Llevant): “A una associació pro salut mental no tenia cap sentit fer un producte que no fos ecològic.” (Entrevista de Tomeu Mesquida, APAEMA)
A Manacor hi ha un petit oasi. L’associació Estel de Llevant fa, a Sa Vall de la Nou, un cultiu d’aromàtiques i medicinals. I en contra del que pot pensar molta gent, no és un tipus d’agricultura menor o que tengui manco valor perquè no faci “quilos” com l’hortalissa o el cereal. Aquí tot té una dimensió terapèutica i tots hem de menester una tassa per calmar un mal de panxa o per plaer. En Miquel Àngel Lobo és el pagès d’aquest projecte d’infusions ecològiques, entre les quals hi ha la infusió DONA, guanyadora del Premi producte eco de l’any 2022. L’entrevistam per conèixer aquesta agricultura transformadora. Totes les fotografies que hi trobareu de la finca són d’en Tomeu Leonard, usuari de l’Estel de Llevant que ens va fer d’ajudant de fotografia i guia.
Com va ser el procés de creació del projecte?
Es va cercar una finca on sembrar, i després vam fer l’obrador on tenim el viver. Allà ja s’han pogut contractar tres persones que estan a jornada completa, dues d’elles exalumnes. La idea és anar creixent i consolidant més llocs de feina.
La finca és vostra?
No, tenim un acord de lloguer per 15 anys, amb la idea de prorrogar-lo. Perquè el que cultivam no és com l’hortalissa, són plantes poden estar fins a 5 o 6 anys sembrades. Era un dels requisits del projecte tenir un contracte de lloguer de llarga durada i, en part, fou possible perquè la propietària té afinitat amb el projecte. Aquesta finca duia entre 15 i 20 anys sense cap manteniment. Abans s’hi feia hortalissa i els pagesos que la conraven en continuen fent, però a una altra finca de Sa Vall de la Nou.
És un lloc idíl·lic, la veritat.
A nosaltres ens va agradar molt. Perquè teníem un parell d’opcions més, però aquest, a nivell terapèutic, és ideal. És un lloc tranquil, molt pausat, pràcticament no passa ningú, perquè en cotxe no arribes enlloc… Vam trobar que era un espai de feina com a molt positiu per a ells i és vera! Hi ha gent que fent feina al viver, per exemple, s’estressava una mica i no funcionaven del tot bé i aquí és totalment diferent. A la gran majoria els agrada molt més venir aquí. Els dies de formació a vegades em fan la broma i em demanen si no me’ls enduc. I mira que aquí fa calor i feim molta feina, però és un espai obert, amb els ocells, el torrent de Na Borges…
Que cultivau?
Pràcticament tot el que tenim son plantes autòctones: romaní, herballuïsa, farigola herba-sana, menta piperita, tarongí, llevamans, lavanda, fonoll, trepó, camamilla, al viver tenim sàlvia, i també aprofitam la fulla de l’ullastre. El trepó, que normalment neix a les voreres i creix en molt poc espai, i allà, amb aigua i terra es fan unes plantes enormes. El fonoll l’hem fet a partir de la llavor d’aquí, del camí, també. Feim el planter al viver i després el trasplantam aquí. A més, tenim cura dels arbres fruiters que hi havia, feim una mica d’hortalissa per a autoconsum, i multiplicam llavor per l’Associació Varietats Locals.
No és poca cosa!
Tenc un problema, supòs, i he de sembrar hortalissa on sigui. Si veig un trosset de terra buida hi posam hortalissa. No té cap sentit no aprofitar l’aigua i la terra. També és una petita ajuda per als usuaris, ja que molts d’ells tenen dificultats econòmiques també. A més, que tothom es pugui sembrar el seu propi aliment és una eina educativa molt poderosa. Ara tenim tomatigueres a rompre i això serà bèstia! Cada setmana anam repartint i ficant dins les motxilles si fa falta. Òbviament, la producció principal és per fer infusions tot i que facem hortalissa per a l’autoconsum.
Com van ser els inicis?
Vam començar a treballar la finca una mica abans que comencés tot el trull de la pandèmia i ens confinassin a tots. Tot eren romeguers. No es veien ni els arbres. Pot parèixer exagerat, però no ho és gens; era una cosa bèstia. Poc abans del confinament vam sembrar el primer bancal i poc després els alumnes van haver de partir cap a ca seva. Per ells va ser molt dur, perquè estar tancats no és el millor que els pot passar. Vam quedar aquí els professors i vam ser els que vam sembrar la finca en la seva gran majoria d’aquell temps, perquè evidentment sembram cada any. Amb els alumnes vam fer tota la neteja pràcticament.
El projecte es va pensar certificar en ecològic des del seu inici, veritat?
Sí. A una associació en pro de la salut mental no tenia cap sentit fer un producte que no fos ecològic. La salut passa inevitablement per l’alimentació i la cura de com es produeix l’aliment.
Com feis la feina, com vos organitzau?
La feina la treuen ells endavant. Aquí tots som iguals a l’hora de fer feina. Tenim la finca dividida en bancals numerats, perquè ens és més fàcil per dir i repartir les feines. L’organització depèn totalment de la temporada. Alguns d’ells, per l’experiència prèvia que tenen o el temps que duen, ja comencen a agafar algunes eines com el motocultor o la desbrossadora. Però no tenim res molt més gran que això. Ho feim tot bàsicament amb les mans i les xapetes. Jo d’ells estic molt content. Fan un esforç per venir. És una feina feixuga i no tothom es baralla per fer de pagès a Mallorca
Quin feedback et donen ells?
És molt bo. Cada deu dies feim assemblea amb ells, per veure com es troben i per donar-los un espai més, a part del dia a dia, perquè puguin expressar-se. I en general estan molt contents. A més, jo cada dia faig una fitxa de com els ha anat el dia. Tenen la confiança de dir-me si estan bé o no. Van fent feina, i uns dies ret més i uns altres manco. Però el que és important és que la feina va sortint. Entre ells fan molt bon equip i si veuen que un no pot tirar la resta fa un poquet més, però mai punyim. Es fa el que es pot.
I que et comenten de la finca?
Mira, un exemple: fins fa poc no hem començat a fer herba. I veus que a aquells que han fet alguna cosa de jardineria o a ca seva tenen hort, l’herba els posa nerviosos. Quan implantam el cultiu i la planta és petita, sí que ha de menester tot per ella, o a l’hora de recollir, que hem de menester que estigui neta. Però la gran majoria del temps l’herba no molesta, és una qüestió cultural o estètica. Aquestes plantes i les arrels van fent la feina, retenen humitat.
També fas pedagogia agroecològica idò.
Nosaltres feim agroecologia i procuram educar-los en aquests valors. Perquè, tornant al punt de vista de la salut, no puc entendre que els treballadors del camp encara s’hagin d’exposar a segons quines feines, com esquitxar amb productes que són perjudicials. Almanco aquests aprenentatges els tenen, perquè som conscient que si surten d’aquí i acaben fent feina al sector poden acabar a un tipus d’explotació convencional on els facin creure que no hi ha cap problema ni risc en fer fumigades a voler. Veure gent fent aplicacions sense cap classe de protecció fa feredat.
Veig allà una bona pila de compost.
Sí, feim el nostre compost, compram o recollim fems a alguns veïnats que tenen animals i l’aigua ens ve de la font de Na Memòria. Tenim accés a aigua un pic a la setmana, perquè formam part de la comunitat de regants.
Quin és el secret perquè les vostres infusions siguin tan bones?
Quan la gent tasti les infusions, si encara no ho ha fet, notarà que són intenses. Fins i tot amb una bosseta pots fer-ne un parell. Això és perquè quan segam la planta entra directament a l’assecador. La planta és talment el que surt d’aquí i conserva pràcticament totes les propietats. Tenim un assecador solar a l’obrador, que és una passada. El tenim a una nau molt grossa. És de xapa, i a un vessant just a sobre de l’obrador, es va fer un caixó per acumular aire calent que després mitjançant unes turbines duen l’aire calent a l’assecador, i bé, funciona realment bé.
