PERFILS DE PIMEM. Entrevista a Pere Amengual, un dels socis més antics de PIMEM i que va fundar la cantera Cas Vilafranquer a Petra. Hem volgut conèixer una mica més d’aquest històric treballador i empresari de la Federació.
1- Per què va entrar a PIMEM i quin era l’ambient en aquells primers anys com a soci?
Vaig entrar a la PIMEM el 1978. En aquells moments tenia el carnet de soci número 6. Eren temps que anava bé perquè depeníem de Madrid. Però no record si va ser al 89 o el 90 quan ens van transferir les competències a Balears i aquí la cosa es va desbaratar molt.
2- Mirant-ho en perspectiva i, amb la seva experiència, quin paper han de jugar les patronals avui en dia?
La funció de les patronals és defensar els interessos dels seus socis sempre que es pugui.
3- La seva vida està lligada a les pedreres i d’aquí neix Cas Vilafranquer. Amb el pas dels anys; quins són els canvis que més han afectat al sector?
La meva vida comença a una pedrera a Manacor el 1963 com a jornaler maquinista i l’any 1972 vaig comprar la pedrera de Petra als germans Garcias amb un altre soci. Després em va vendre les seva part el 1977 i vaig quedar tot sol. Aquí neix el canvi de nom i passa a ser “Cas Vilafranquer”. Tot el temps que vàrem dependre de Madrid tot va anar molt bé, però en transferir les competències les coses varen canviar. Moltes normes i lleis del Govern han canviat les coses i no ens deixen viure.
4- Per on passa el futur de les pedreres perquè continuïn actives i donant servei a centenars d’industrials de Mallorca?
Per jo el futur de les pedreres és zero. Abans per obrir-ne una bastava un mes per arreglar els papers, però avui no basten anys de problemes que et posen. Dia 1 de gener va fer cinquanta anys que estic el mateix redol.
5- De no haver-se dedicat a la pedrera a què li hagués agradat dedicar la seva vida empresarial?
Si no m’hagués dedicat a la pedrera les dues coses que m’agradaven era la maquinària i fer de picapedrer. M’haguera agradat ser mestre d’obres o d’excavacions.
