PERFILS DE PIMEM. Entrevista Àngel Romaguera del Novo Café Lisboa
- El Novo Café Lisboa està a punt de tornar a “regalar les orelles” amb bona música a moltes ciutadanes i ciutadans. Com ha estat aquesta travessia del desert?
La travessia pel desert, com bé comentes, ha sigut enriquidora amb molts sentits. Sobretot en l’emocional i personal havent-hi diverses fases des de el major dels pessimismes, sobretot en el moment de tancar de nou per culpa del 1r rebrot a l’agost del 2020, i d’altres d’esperança i entusiasme per no rendir-me i seguir tenint il·lusió de recuperar un lloc tan, sobretot per mi, important i diferenciador a Ciutat. He treballat molt amb mi mateix a nivell personal i això m’ha ajudat molt a créixer. Ja ho he fet durant tots els anys que he portat el Novo Café Lisboa des del 2012 fins ara, i la “pausa” per culpa de la crisi del COVID19 em va servir per entendre que s’ha de trobar un equilibri entre la “pau i l’estrès. Coneixem millor tenint més temps per mi i estar més proper amb la gent que estimo i m’estima. El viatge, puc recalcar, ha estat més que positiu.
2-Les mesures aprovades donen aire a l’oci nocturn. Esperau una reacció positiva com ha passat en restauració? Hi ha ganes de Lisboa?
Moltes. No tinc cap dubte. La resposta del públic i la gent d’ençà que vam anunciar la reobertura, ha sigut increïble. Estic exhaust per la feina que m’ha portat tot això, però alhora excitat i feliç per veure que tot anirà bé. Les mesures són més laxes i anem avançant, però per poder gaudir de l’atmosfera del Lisboa com toca, són encara insuficients. Haurem de seguir tenint una mica més de paciència.
3-24 anys del Lisboa i 10 del Novo Café Lisboa donen per tenir una perspectiva i analitzar un poc la transformació dels gusts i les preferències dels clients. Quin és el secret per ser el dia d’avui un referent alternatiu a les nits de Palma?
El secret és fer les coses amb el cor i fer-ho tot amb molt d’amor i passió. Creure en el projecte i posar-li ganes. Estar atent a tots els detalls per tal de generar una atmosfera que encaixi a la perfecció. Està segur de la feina feta i tenir clar el que vols. Els objectius, a qui dirigir-te i com, és important, però em sembla molt millor fer la feina introspectivament. O sigui, des de dins cap a fora. Saber-ho comunicar i projectar per tal que la gent ho entengui. Ah! I sobretot cuidar als artistes a tots els nivells: humà, tècnic, etc. Si ells estan contents, ho transmetran al públic. El públic reaccionarà i es generarà una sinèrgia que només pot ser positiva per tal de poder gaudir d’un gran espectacle sigui el format que sigui.
4- Les xarxes són indispensables per anar comunicant la “vida i miracles” de qualsevol empresa. El cas d’un establiment com el Novo; quin paper han jugat abans de la pandèmia i quin paper poden jugar en la reactivació?
No crec que hi hagi gaire diferència en l’abans i el després a nivell de comunicció. Sí, i això és a nivell personal sobretot per “culpa” de la feina que he fet durant aquests quasi dos anys i tot l’aprenentatge que ha suposat la situació de la COVID, fer-ho d’una forma més humana i propera. Una mica de “postureo” com diuen alguns… (és broma)
5-Qui t’hagués agradat que en un moment de la seva vida professional, abans o ara hagués tocat en directe al Lisboa i per què?
Podria dir-te molts noms i artistes. Posats a demanar, coses inabordables per motius econòmics, però no entraré dins camins il·lusos. Ara, si he de posar sobre la taula un nom que em faria especial il·lusió que vingués a tocar i no descar-t’ho intentar-ho encara que la resposta sigui NO, que seria el més probable, doncs na Maika Makovski en solitari. Sembla agosarat, però si hi creus i, com bé he dit abans, cuides de tots els detalls, no hi ha cap “impossible”.
