PIMEM especial “Dia de la dona”. Eugènia Cusí, presidenta de Pimem-Restauració
1- De 0 a 10 on col·loqueu el dia d’avui el progrés de la dona dins l’àmbit laboral?
5. Una data per visibilitzar és necessària però no suficient per modificar un marc mental social on l’aportació de la dona no es coneix realment i, per tant, no es valora. És més necessari parlar de la diferència que aporta la dona avui que de la imprescindible igualtat legal que la nostra Constitució ja contempla.
2- Si haguéssiu estat homes, hagués sigut més fàcil arribar on heu arribat professionalment?
Vivim el final d’un cicle regentat pel principi masculí, el que vol dir que l’home s’integra amb més naturalitat a les estructures i dinàmiques sota aquest principi. Ara estem tot just començant un cicle regenat pel principi femení, on les dones juguem un paper cabdal en tot aquest canvi de paradigma. Més que mirar cap enrera, mirem endevant, i siguem capaces d’assumir plenament la nostra responsabilitat com dones en la transformació que demanden els temps.
3- La ciència o les ciències han allunyat (cada dia manco per sort) les dones de diferents carreres universitàries que tenen molt de pes dins l’economia actual (xerram de les estadístiques mostrades per diferents estudis). Al vostre entendre on radica aquesta diferència i allunyament de les dones respecte en aquest tipus de coneixements?
No sé si existeix “allunyament” o és que històricament no hi ha hagut un apropament a unes àreas on l’estructura del home s’hi mou amb més naturalitat (igual que hi ha altres carreres universitàries amb majoria de dones). Que hi hagi inclinacions naturals no és cap problema. El problema radica en no considerar igual de vàlids o capaços a professionals d’àrees on sigui majoritari l’altre sexe.
4- Que el paper de la dona cada vegada és més important no hi ha cap dubte, sobretot en l’àmbit de càrrecs públics, alguns empresarials i amb certa transcendència mediàtica. Però el dia a dia segueix havent-hi una discriminació real pel que fa a el sou respecte als homes i fent les mateixes feines. Com es pot començar a canviar aquesta injustícia?
En la meva experiència, jo no he viscut discriminació de sou ni de drets, ni en mi mateixa ni als equips que han depengut de mi. Sí he viscut i visc una clara discriminació molt mes subtil pel fet de que la perspectiva o la veu d’una dona no “encaixi” amb el status quo, tant per part d’homes com de dones.
5- Finalment m’agradaria aprofitar al nostre News per enviar un missatge en aquelles autònomes o petites empresàries de PIMEM que el dia d’avui (i això igual que els homes) han de fer front a un dels moments més difícils de la seva vida laboral o empresarial.
Siguem fidels a la nostra naturalesa de dona, honorem-nos, coneguem la nostra aportació única, i fem-la valer. Que la nostra veu se senti, alta i clara. Ajudem-nos unes a les altres i fem feina plegades. No estem soles.
