PIMEM-Sectorial. Coneixem a fons una tècnica agrícola i ramadera per produir aliments més saludables i fer front als efectes negatius del canvi climàtic. Entrevistam a Magdalena Adrover, tècnica veterinària i membre d’APAEMA
1- Podem afirmar que Pasture+ neix davant la necessitat d’adaptar-mos a les exigències del canvi climàtic? Hi ha altres raons per implantar aquest sistema, com pugui ser manca de mà d’obra, el cost de la maquinària, l’efectivitat que suposa la rotació? Això ho explico millor a la 2a pregunta? ve a ser el mateix, no?
Efectivament, Pasture+ neix davant la necessitat de trobar i verificar noves tècniques ramaderes que permetin produir aliments saludables alhora que contribueixin a mitigar o fins i tot revertir part del canvi climàtic, com pot ser la desertització o l’augment de CO2 atmosfèric. A més, amb el maneig holístic pretenem fer una gestió integral de les explotacions, fent un seguiment constant dels resultats productius, econòmics i socials que es generen per a fer una producció el més sostenible possible.
2- Com i quan se fa i qui ho pot fer? (s’entén millor la pregunta 2 si explic abans com es fa, no?)
El sistema de pastura que estam implementant, es basa en el model ja ben estudiat i demostrat a altres llocs per l’Institut Savory de maneig holístic i altres corrents similars.
En resum, es tracta de dividir el total de superfície disponible per pastura en recintes més petits, de forma que es pugui establir una rotació en que tota la guarda pasturi en cada tancat pocs dies (entre 3 i 5 l’ideal) i no torni a la mateixa tanca fins passat 60-90 dies aproximadament (segons cada context).
Aquestes rotacions es planifiquen 2 pics a l’any: un a principis de l’estació de creixement de farratge (pla obert) i l’altre a principis de l’estació de no creixement (pla tancat). Es calculen i plasmen en un calendari els dies que podran pasturar a cada tanca, així com tots els altres elements que interfereixin en la producció (paridera, toses, sanejament, vacances del personal, etc.).
Això és una eina de gestió del temps i els recursos, que pot implementar qualsevol explotació ramadera. L’únic que requereix és una inversió inicial amb tancaments, però es pot anar fent progressivament.
3-Quins beneficis té per la terra i pels propietaris un sistema com aquest?
Amb la rotació de la guarda, es fa un impacte breu però intens sobre la terra, que permet mobilitzar el màxim de nutrients, i posteriorment es deixa el descans suficient perquè el farratge torni a créixer i pugui expressar el seu màxim potencial sense patir la pressió d’una pastura contínua. A més, aquest sistema facilita la implementació i millora de pastures naturals permanents, que fixen CO2 atmosfèric al sòl, fent l’efecte d’embornal de carboni.
A més, cada primavera es fa una monitorització ambiental dels resultats per part de tècnics especialitzats, però també, dins el projecte, es forma als participants per a que s’ho puguin fer ells mateixos (menys analítica de sòl i estudi botànic, que requereix especialistes).
Per als ramaders, la planificació permet organitzar-se millor les tasques del dia a dia i compaginar-ho amb la vida privada i el descans, tantes vegades oblidat a foravila. A més, en anar fent la transició cap a més superfície de pastura natural, es redueixen significativament les hores i despeses associades de tractor per preparar i sembrar farratges. És un sistema que basa la viabilitat econòmica en reduir els insums externs i maximitzar la producció natural de farratge de la pròpia explotació.
4-De moment, i sobre el terreny, com qualifiques l’experiència?
L’experiència a l’illa està sent molt positiva. Tenim 7 finques on ja s’implementa per complet el sistema, i 4 més que s’hi incorporen ara (4 de boví de carn i 7 d’oví de carn). Hem format un grup de gent molt motivada, i aprenem dia a dia compartint els avenços i experiències de cada lloc.
Ara ja duim un any d’implementació i seguiment i anam tenguent els primers resultats preliminars, en que s’ha posat de manifest la gran biodiversitat ja existent a totes les finques participants i el potencial per implementar aquestes pràctiques i millorar resultats any rere any.
5- Segons els teus coneixements del sector; creus què és una iniciativa que ha vengut per quedar-se o és una moda passatgera?
Sens dubte, i més a Mallorca. Tenim les condicions ideals perquè les finques en general ja estan molt parcelades amb tanques així que la inversió inicial és menor. A més, si la viabilitat econòmica de la ramaderia ja és complicada a la península, aquí amb la insularitat encara ho tenim pitjor si volem continuar produint de manera convencional, amb l’elevada dependència d’insums externs que suposa. Aquest sistema permet tenir finques més autosuficients i resilients davant les pressions externes del mercat, dels efectes del canvi climàtic.
