PIMEM-Temàtic. Entrevista al professor i empresari Joan Enric Capellà autor del llibre “Turisme o no turisme. Reptes per a la Mallorca del segle XXI”
El departament de Comunicació dona veu a publicacions temàtiques relacionades amb l’economia i empresa. Mitjançant entrevistes volem apropar-mos al pensament i a la publicació de determinades obres que d’alguna manera ens ajudin a tenir una visió més ample d’un sector. En aquesta ocadió hem conversat amb en Joan Enric Capellà, geògraf, professor de universitari i empresari i que la seva experiència i coneixments l’han duit a signar un llibre que de ben segur no deixarà indidiferent a ningú.
1-Del turisme com a font d’ingressos se n’ha xerrat, se’n xerra i suposam que més se’n xerrarà i des de molts de punts de vista. Quin va ser el motiu que el va dur a seguir xerrant de turisme? Quin “angle” d’análisi ha agafat?
Duc 25 anys vinculat al sector turístic. Vaig començar fent feina a l’empresa familiar on teníem dues tendes de fotografia, una en plena zona hotelera de Can Picafort. A través dels estudis de Geografia vaig entrar al món de la geografia del turisme, camp al que m’hi vaig dedicar com a investigador (UIB i CSIC) i com a docent (UIB). Posteriorment vaig donar el bot a les grans corporacions turístiques mallorquines (Iberostar, Orizonia y Grupo Piñero) primer com a treballador i finalment com a directiu. Aquest pas per les empreses me va animar a ser empresari i vaig fundar, amb altres dos companys, SOM, grup turístic del que l’empresa amb més renom fou SOM HOTELS. Entremig vaig passar per la política essent el primer regidor de turisme que ha tengut l’Ajuntament de sa Pobla. I actualment segueix com a emprenedor i empresari: vaig fundar la consultora Caray, que actualment gestion amb un soci i un nodrit equip de col·laboradors, i també vaig cofundar Investhinks, una plataforma SaaS de serveis de trading automàtic.
Tot plegat me dóna una visió molt polièdrica sobre el turisme. Així que el meu angle d’anàlisi és molt particular. I precisament fou en Lleonard Muntaner qui me va esperonar a escriure sobre turisme quan va visualitzar la meva posició de rara avis dins el sector.
2- Creu que hi ha debat a l’hora de pensar en una Mallorca sense turisme? Quins sectors poden omplir els petits espais que pugui deixar (si hi ha en cap moment el desig de desacelerar) aquesta “màquina tan ben engreixada?
Crec que debat n’hi ha hagut i molt. El problema és que no s’ha passat a l’acció. En el llibre critic que ja està bé de comitès d’experts, de plans estratègics i de trobades intersectorials. És l’hora dels fets.
Però també tenc dubtes que hi hagi un interès real en la diversificació: el més senzill és seguir amb el gegant turístic que hem instal·lat. Al llibre parl per exemple del Parc Bit com a trist exemple del que es volia que fos i amb el que finalment l’hem convertit: d’un mini Silicon Valley amb poder d’atracció d’empreses tecnològiques internacionals, a un polígon de serveis mal dotat i carent de tot l’ambient emprenedor que en un moment es somiava.
3-Ben el mig del debat sobre la sostenibilitat i la innovació, en aquest cas més ja dins l’impacte de la IA, per on passen els reptes del turisme a Mallorca?
El turisme sense Mallorca, naturalment, sobreviurà. Mallorca sense el turisme, en tenc seriosos dubtes. Si hem de plantejar quina Mallorca volem en el futur, actualment no queda altre que passar pel turisme. Ja ho deix clar al títol del llibre: “Turisme o no turisme? Aquesta, lamentablement, és l’única qüestió.” Aquest “lamentablement” ja ho diu tot. Mallorca està polaritzada pel turisme, i el nostre gran repte és començar a fer feina per a què aquesta polarització es vagi reduint. Això no s’ha de confondre amb teories del decreixement ni altres semblants. El major repte del turisme és que ens ajudi a diversificar i a que no tenguem tots els ous en el mateix paner.
La IA tendrà un gran impacte en el sector turístic, com ho tendrà en tota la nostra acomodada vida occidental. Però tenc més dubtes que ho tengui damunt el turisme de Mallorca per mor del tipus d’oferta que tenim. Però per favor, deixem d’esperar que vengui algú a dir-nos el que hem de fer. Comencem a empoderar la gent de Mallorca. El problema és que no esteim preparats com a societat. I per això ja apunt en el llibre en la importància de centrar-nos en l’educació dels joves per a posar els fonaments de la Mallorca del futur: aquest és vertaderament el nostre gran repte. I també indic que tot això no va d’una o dues legislatures, sinó d’una o dues generacions.
4-Els impactes que genera aquesta indústria pels residents són prou coneguts. Hi ha models i/o territoris que hagin aconseguit un equilibri o que s’hagin posat a fer feina per redreçar aquesta situació i que poguem tenir com a punt de referència?
Abans és imprescindible que comencem a girar la mirada i no veure el turisme com un “agent extern” que ha vengut i ens ha colonitzat. Els residents són els qui majoritàriament han fet els hotels, han muntat les empreses de serveis i proveïdors, han fet les segones residències ben enmig de les zones turístiques i si es pot a primera línia, són els qui han copsat l’administració de funcionaris aprofitant les onades de bonança econòmica que han propiciat la sobredotació de personal públic, i un llarg etcètera.
Per tant, si canviam la mirada i no ens deixam dur per corrents interessades, tendrem un judici més equànim, manco visceral i més accessible. Precisament això és el que comencem a propiciar amb el projecte Homo Turisticus que hem muntat des de Caray i que és la continuació del llibre: pretenem contribuir a despertar consciències per aconseguir un món millor on el turisme pot ser un factor clau.
Al llibre pos tres exemples de territoris en equilibri o que fan feina per arribar-hi: Sardenya, Nova Zelanda i Singapur. El primer està abraçant el seu patrimoni i les seves tradicions, el segon ha fet de la conservació i preservació del patrimoni natural i etnològic el seu gran atractiu, i el tercer va aplicar un model d’ètica social incorruptible per a sobreviure al bell mig d’Àsia i Oceania. Retornant a la pregunta anterior, fer un canvi cultural implica posar-nos a fer feina immediatament a les escoles, i després tenir paciència perquè el camí és llarg.
5-La classe política sembla entrar en pànic quan es parla de desaccelaració i sovint semblen més sensats els empresaris que els mateixos governants. Per què creu que el debat sobre la qualitat per damunt la quantitat cala tan poc entre els governs, siguin del color que siguin?
Puc acceptar que la gent del carrer parli de turisme de qualitat. Però és imperdonable veure parlar-ne en els mateixos termes a professionals del sector, polítics, periodistes, i també els mateixos acadèmics. L’aproximació generalitzada a la qualitat és equivocada perquè ningú parla en els mateixos termes i pocs s’aturen a analitzar-los. Què és turisme? Puc acceptar que la gent del carrer confongui, per exemple, turisme amb hoteleria, però no ho perdon als agents abans indicats. Al llibre critic amb profunditat aquesta qüestió i pos les bases per a què ningú més es torni a equivocar.
Igualment ocorr amb la “qualitat”. Què té la gent en ment quan demanda “qualitat”? Tothom té realment el mateix en ment? Posem un simple exemple: per alguns “qualitat” és un turista que gasta molt, que s’interessa per la cultura i té cura de l’entorn. Però: quina oferta té Mallorca per atreure aquest turisme? I la poca que hi ha: està a l’altura de la “qualitat” que demandam? A més, aquest patró de turista és el que lloga cotxe, generalment no va a hotel gran, es passeja per tots els racons de l’illa i el trobam a les cales que es suposa que només coneixem els mallorquins i a les festes més pròpies. Volem turistes per tots els racons? Els volem a tot hora en la nostra vida? O per altra banda, preferim turistes que no es moguin gaire del lloc on s’allotgen i que no molestin? Siguem raonables: un turista que gasti molt, ompli les 400.000 places turístiques (les legals!) que tenim, sigui molt respectuós, li interessi la cultura, no es mogui del redol on està i no interfereixi en la vida més íntima dels mallorquins, senzillament, no existeix. Per això des d’Homo Turisticus atendrem totes aquestes qüestions amb una nova mirada, aire fresc, provocant reflexió i passant a l’acció, perquè esteim cansants del tòpics de sempre.
