PIMEM veu amb bons ulls la reforma de la Llei Turística presentada a FITUR però resta molt pendent de la “lletra petita”
Arrel de les explicacions donades tant per la presidenta Armengol com pel conseller Negueruela, les impressions de la PIMEM són favorables en aquesta nova llei turística tot estar pendent text i la lletra petita de la reforma. La Federació assegura que comparteix la idea d’anar canviant el model i tornar a tenir un lideratge en el sector en l’àmbit internacional però sempre dins la prudència sobre el se vol fer i el que es pot fer.
Entre els punts explicats per l’executiu autonòmic hi ha els d’aplicar la circularitat a les diferents empreses hoteleres. En aquest sentit, el president de PIMEM, Jordi Mora, ha recordat que des de la Federació “sempre s’ha tengut molt clar l’aposta pel producte local i per la circularitat on l’agricultura, turisme i indústria puguin sectors el més i millor interconnectats possible”.
La Federació si que ha tornat a reiterar la necessitat que els Fons Europeus juguin un paper clau davant les inversiones que s’han d’escometre per part de molts d’empresaris. I és que la transició, segons la patronal, demana reformes importants i que donada la situació no se pot assumir sense els ajuds de l’administració, en aquest cas l’europea.
En definitiva, PIMEM valora de moment com a positiva aquesta aposta de l’executiu autonòmic on la sostenibilitat, la competitivitat i el suport als treballadors i treballadores del sector són els eixos principals per encarar el futur del sector turístic a la nostra comunitat i segons es desprèn de la presetnació feta a FITUR.
Punts destacats de la Llei.
La norma contempla augmentar la protecció a les cambreres de pis, un col·lectiu molt afectat per la sinistralitat laboral. D’aquesta manera, des de l’any 2023, els hotels de les illes hauran d’instal·lar llits elevables (mecàniques o elèctriques) per a facilitar el seu treball, una mesura que implica renovar 300.000 llits i de la qual es beneficiaran més de 20.000 cambreres de pis. Cal recordar que el 35% dels accidents laborals que sofreix aquest col·lectiu estan relacionats amb els sobreesforços.
Al mateix temps, la norma aposta per una economia circular en el sector, per la qual cosa s’exigirà a totes les empreses comptar amb un pla de circularitat, la qual cosa convertirà a les Illes Balears en un destí pioner a l’hora de normativizar aquesta qüestió, i adequar al mateix temps, la normativa turística als objectius de dues lleis autonòmiques, la de Canvi Climàtic i la de Residus.
En aquesta línia, la circularitat abastarà aspectes com l’alimentació, l’ús i cura de l’aigua, els residus o les energies netes. Entre les directrius que establirà entorn d’aquestes qüestions, en l’àmbit de l’alimentació es prohibirà la utilització d’espècies classificades dins de categories amenaçades i s’establirà com a obligatòria la traçabilitat del peix i del marisc d’origen balear.
Quant a l’energia, s’obligarà els establiments turístics a canviar les calderes fuel per altres de gas natural o elèctriques, emetent anualment 57.600 quilos de CO2 menys per establiment.
Dins de l’àmbit de l’aigua, la norma estableix l’obligatorietat d’instal·lar sistemes de doble polsador en les cisternes dels WC als hotels, així com la instal·lació de dispositius d’estalvi d’aigua en aixetes de lavabos, banyeres i dutxes. També es potenciarà l’aprofitament de les aigües pluvials, la qual cosa serà un factor a tenir en compte en la millora de la classificació de l’establiment, i els allotjaments turístics hauran de mesurar el consum d’aigua.
Finalment, en qüestió de residus, la norma prohibirà l’ús dels gentileses (comoditats sanitàries de bany) d’un sol ús. Al mateix temps, els hotels hauran de substituir l’ús de paper per codis QR i també estaran obligats a mesurar el consum de residus. A més, els establiments hauran de controlar les temperatures dels edificis de manera integral, també en les zones reservades al personal, especialment en les cuines.
La norma també recull altres mesures com una modificació completa en els barems que serviran per a establir la classificació hotelera, entre els quals s’inclouen increments de la puntuació a mesures de circularitat, com l’ús d’energies renovables o sistemes d’optimització de consum.
