A Fons. Europa dona un gir a la seva política energètica per a cobrir un dèficit de 600 GW de potència renovable. Reflexió d’ABTECIR

Brussel·les eliminarà objectius sectorials per a donar més flexibilitat als Estats i accelerar les inversions. El pla cerca tancar una bretxa de capacitat i multiplicar per deu l’emmagatzematge per a 2040. La reforma substituirà les metes nacionals d’hidrogen per un objectiu europeu i eliminarà quotes en calor. El gir suposa un canvi significatiu respecte al model utilitzat fins ara. L’opció que apareix com preferida transformaria un sistema recolzat en objectius sectorials específics en un altre orientat a eliminar barreres reguladores, millorar els senyals d’inversió i permetre als Estats major flexibilitat per a decidir com aconsegueixen els seus compromisos energètics i climàtics.

Pel president d’ABTECIR (Associació Balear de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració) Josep Maria Rigo «aquesta notícia indica un redireccionament de la política europea en referència als objectius marcats per fer la transició energètica. Tal volta les polítiques estàven enfocades a aconseguir cups nacionals d’implantació de renovables i ara es veu que en la transició energètica no només fan falta panells».

La Comissió parteix que les renovables hauran de créixer molt més ràpid per a complir l’objectiu climàtic de reduir un 90% les emissions en 2040. L’escenari central del document situa el seu pes en el consum final d’energia entorn del 65%-70% en 2040, enfront de prop del 53% si es mantenen les tendències actuals. La diferència és encara més visible en el sistema elèctric. Brussel·les calcula que serien necessaris entre 2.000 i 2.400 GW de capacitat renovable instal·lada en 2040, mentre que la prolongació de les tendències actuals deixaria la xifra al voltant de 1.400 GW. Existeix, per tant, una bretxa d’uns 600 GW. Un dels canvis més rellevants afectaria els actuals subobjectius. L’esborrany planteja eliminar determinats plans específics en calefacció i refrigeració, xarxes de calor i fred, edificis i indústria, a més de reduir els solapaments entre la Directiva de Renovables i altres normes europees.

Rigo assegura que «després de la invasió d’Ucraïna al 2022 Europa va veure amenaçada la seva seguretat energètica. Els alts preus de l’electricitat i els mecanimses incentivadors com el NEXTGEN i juntament amb marcs legals favorables com el r.decret d’autoconsum de 2019 a Espanya van provocar un desplegament de les renovables, fotovoltaica especialment sense precedents.

Des d’ABTECER se remarca que ara s’ha de seguir avançant en la transició energèitca, però tenint en compta tres elements claus:
– Sistemes d’emagatzament renovable, la tecnologia hi és falta la regulació. (l’apagada d’abril de 2025 a Espanya va ser un exemple) . També fa falta interconnectar més el sistema elèctric (més subestacions i mes linies d’AT)
– Avançar cap a les comunitats energètiques. Ara es poden fer autoconsums compartits en un radi de 5 km, però les comunitats energètiques són mólt més que compartir panells (s’han de poder integrar bateries, punts de càrrega de vehicles elèctric, temes d’hidrogen que puguin sortir) amb uns rols dels actors i mecanismes econòmics bén definits per donar seguretat jurídica i econòmica.
– Definir mecanismes de finançament de les renovables. El mecanisme de subvenció és com una xocolatina, te lleva la gana de moment i te puja el sucre però no t’alimenta bé. Fan falta mecanismes com els CAES o redisenyar el mercat elèctric, més enlla del preu del pool.

Per Rigo «sembla que la comissió europea està abordant el primer punt»